La manca de son s’associa a un augment de la somnolència diürna i un empitjorament en la capacitat d’atenció i la memòria. La somnolència i la manca de son s’han associat també a alteracions en la regulació dels comportaments i les emocions. Aquest assaig clínic en nens de 7 a 11 anys d’edat va mostrar que un augment de menys de mitja hora en la durada habitual del son disminueix la labilitat emocional, la inquietud i la impulsivitat a l’escola així com la somnolència diürna. Una disminució de menys d’una hora en la durada habitual del son, en canvi, empitjora tots aquests objectius.
Trenta-quatre nens sans de 7-11 anys d’edat, amb períodes habituals de son nocturn entre 8,5 i 9,5 hores, van ser distribuïts aleatòriament en dos grups. Durant una setmana, al llarg dels 5 dies lectius, els nens d’un grup van dormir una hora menys i els de l’altre grup van dormir una hora més de l’habitual. Els participants havien d’evitar el consum d’excitants (cafeïna, xocolata) i la pràctica de becaines al llarg dels cinc dies de la intervenció.
No es van incloure aquells nens amb alteracions del comportament (detectades mitjançant el
Child Behavior Checklist) psiquiàtriques (detectades mitjançant el
National Institutes of Mental Health Diagnostic Interview Schedule for Children Version 4.0) o de la son (detectades mitjançant el
Children’s Sleep Habits Questionnaire)
La durada i la qualitat de la son es van mesurar mitjançant actigrafia i un diari de registre i un qüestionari de somnolència (
The Modified Epworth Sleepiness Scale) que havien d’omplir els pares o cuidadors. Aquestes mesures es van realitzar durant cinc dies abans de l’inici de la intervenció (període basal), i durant la intervenció. A l’inici de la intervenció també es van recollir dades sobre possibles factors de confusió com l’estadi puberal de cada nen, el seu índex de massa corporal i estatus socioeconòmic.
L’actigrafia és un sistema que mesura la qualitat i durada de la son mitjançant un aparell que es col·loca, com un rellotge, en el canell no dominant, poc abans d’anar a dormir i es retira poc després d’haver-se llevat. Mesura cada minut els moviments, i, a partir d’ells realitza una mesura de la durada i la qualitat de la son comparable a la que s’aconsegueix mitjançant polisomnografia.
Al final del període basal i al final de la intervenció els mestres, cecs al grup de pertinença de cada nen, determinaven el funcionament del nen durant la seva estada en l’escola, mitjançant el
Conners’ Global Index-Teachers, i els pares omplien el qüestionari de somnolència diürna.
El
Conners’ Global Index-Teachers és una eina que permet als mestres mesurar el comportament dels nens de 6 a 18 anys d’edat a l’escola. Explora dos aspectes del comportament: la labilitat emocional i la inquietud i impulsivitat.
Es va observar que l’allargament del temps de son nocturn en 27 minuts s’associa a una menor labilitat emocional, inquietud i impulsivitat a l’escola i a una menor somnolència diürna. D’altra banda, una reducció del temps de son nocturn en 54 minuts s’associa a un deteriorament en aquestes mesures.
La principal limitació d’aquest estudi és la seva petita mida mostral, que no permet treure conclusions fermes, però sí apuntar cap a hipòtesis que caldrà confirmar amb altres estudis en el futur. En qualsevol cas, la promoció d’un son de durada i qualitat suficients hauria de ser un objectiu de salut per a pares, educadors i professionals sanitaris.
