diumenge, 24 de maig del 2015

El teu fill ha dormit al seu llit perfectament fins ara i ha canviat de sobte? Vol dormir amb vosaltres i sembla que les rutines habituals no funcionen? Et diem com actuar

Utilitzes les mateixes "tàctiques" de totes les nits: l'ajudes a posar-se el pijama, es renta les dents i ... al llit. La mare o el pare li llegeixen el conte de bona nit i li donen el petó corresponent. Al cap d'uns minuts, el petit s'adorm i sortiu de l'habitació. Fins ara, sempre ha funcionat molt bé. No obstant això, des de fa algun temps, alguna cosa ha canviat. Tot d'una, ha començat a despertar a la nit i a posar-se de peu al llit o al bressol: vol sortir amb destinació al llit dels pares. És un cas típic de l'etapa d'entre els dos i els tres anys. Cal posar remei. Et diem com.

El primer pas cap a l'èxit és aconseguir que el nen s'adormi a la seva habitació, sol. El ritual de bona nit és eficaç, perquè li fa entendre què és el que l'espera. Si el petit protesta en el moment de la separació, sempre se li pot dir que la mare tornarà a controlar en uns minuts. És una promesa que cal mantenir, per evitar que, en cas contrari, el nen perdi confiança i romangui despert durant més temps, esperant que algú es presenti. En definitiva, el nen ha d'entendre que la mare i el pare són a prop. Si se sent segur, es relaxarà i sa dormirà abans.

Com fer que el nadó superi la desconfiança inicial davant aquests nous aliments? Què fer perquè el petit els accepti de bon grat i gaudeixi menjant? A continuació, us oferim les tres pautes bàsiques.

La introducció de nous aliments en els nadons no sempre és fàcil. Per a això, has de fer-ho a partir d'unes pautes senzilles perquè gaudeixin de les fruites i les verdures.

1. Quan cal començar a oferir verdures i fruites als nens?
Des de la introducció dels primers aliments diferents a la llet. Amb la fruita, és més fàcil, perquè el sabor dolç és agradable per als nens. Pel mateix motiu, les verdures preferides són les pastanagues, la carbassa, les patates i els carbassons. En canvi, el petit pot rebutjar altres vegetals perquè pot percebre'ls com "massa amargs". Mai és aviat per començar: a partir del quart mes d'embaràs, el nadó distingeix els sabors en el líquid amniòtic. Per tant, la mare pot acostumar a les verdures de sabor més fort a través de la seva pròpia alimentació.
2. Com cal actuar quan el nen ja és capaç d'expressar les seves preferències i els seus rebutjos?
Sobretot, és important donar exemple, ja que el nen aprèn per imitació: ha de menjar a taula amb els adults els mateixos plats que mengen ells. També resulta convenient involucrar de tant en tant en la preparació dels aliments, permetent manipular, provar, fer masses i jugar. Cal oferir-li les verdures a l'inici del menjar, quan la gana està al punt més alt, i jugar amb els colors i les consistències que més li agradin, com el cruixent de les pastanagues o del fonoll cru.
3. I si rebutja algun aliment?

Mai cal forçar ni pactar amb el nen (acabar-se les verdures per menjar les postres, per exemple). En cas contrari, el nen es convencerà de la naturalesa punitiva de les fruites i de les verdures. És preferible jugar amb l'efecte de la repetició, oferint al petit el mateix aliment uns dies més tard. Potser, se li pot donar cuinat d'una altra manera: una boleta de gelat amb la fruita, o bé un puré amb les verdures que menys s'aprecia. Finalment, és oportú triar fruites i verdures de temporada: això permet variar d'aliments al llarg de l'any, conèixer nous sabors, així com gaudir de totes les seves vitamines.

Educar els pares

Les infeccions del tracte respiratori (ITR) són la causa de la major part de la prescripció antibiòtica en nens. No obstant, moltes d’elles no requereixen antibiòtic. Diverses actuacions educatives sobre pares i/o cuidadors s’han mostrat efectives en la reducció de les taxes de consultes innecessàries i d’ús d’antibiòtics, sense reduir-ne la satisfacció. L’efectivitat és major si aquestes intervencions impliquen els nens, inclouen material escrit, contenen il·lustracions o dibuixos animats, s’administren abans de la infecció, conviden a posposar l’ús d’antibiòtic i són concises (expliquen el maneig de símptomes i/o signes concrets, més que de les infeccions respiratòries en general).


Es va realitzar una metanàlisi d’assaigs clínics que comparessin una intervenció educativa dirigida a pares i/o cuidadors per a reduir les consultes i l’ús d’antibiòtic innecessaris, amb una intervenció control (no tractament o altres tractaments).


Es van incloure 23 estudis (amb un total de 20 intervencions). L’article no especifica qui administrava la intervenció en cada cas. Els materials dirigits als nens, a més dels pares, van millorar els coneixements i actituds dels pares en relació a les ITR, amb una reducció en les taxes de consulta del 13-40%.


La provisió d’antibiòtics als pares amb instruccions sobre quan caldria fer-los servir va reduir a la meitat l’ús reportat d’aquests fàrmacs (Risk Ratio 0,46 [interval de confiança 0,40-0,54]) sense que en disminuís la satisfacció.



Les intervencions com l’administració de material escrit als pares o cuidadors poden reduir un 10-40% el nombre de consultes per ITR en nens (especialment per a certs símptomes com l’odinofàgia).

Deixa'l dormir mitja horeta més

La manca de son s’associa a un augment de la somnolència diürna i un empitjorament en la capacitat d’atenció i la memòria. La somnolència i la manca de son s’han associat també a alteracions en la regulació dels comportaments i les emocions. Aquest assaig clínic en nens de 7 a 11 anys d’edat va mostrar que un augment de menys de mitja hora en la durada habitual del son disminueix la labilitat emocional, la inquietud i la impulsivitat a l’escola així com la somnolència diürna. Una disminució de menys d’una hora en la durada habitual del son, en canvi, empitjora tots aquests objectius.


Trenta-quatre nens sans de 7-11 anys d’edat, amb períodes habituals de son nocturn entre 8,5 i 9,5 hores, van ser distribuïts aleatòriament en dos grups. Durant una setmana, al llarg dels 5 dies lectius, els nens d’un grup van dormir una hora menys i els de l’altre grup van dormir una hora més de l’habitual. Els participants havien d’evitar el consum d’excitants (cafeïna, xocolata) i la pràctica de becaines al llarg dels cinc dies de la intervenció.


No es van incloure aquells nens amb alteracions del comportament (detectades mitjançant el Child Behavior Checklist) psiquiàtriques (detectades mitjançant el National Institutes of Mental Health Diagnostic Interview Schedule for Children Version 4.0) o de la son (detectades mitjançant elChildren’s Sleep Habits Questionnaire)


La durada i la qualitat de la son es van mesurar mitjançant actigrafia i un diari de registre i un qüestionari de somnolència (The Modified Epworth Sleepiness Scale) que havien d’omplir els pares o cuidadors. Aquestes mesures es van realitzar durant cinc dies abans de l’inici de la intervenció (període basal), i durant la intervenció. A l’inici de la intervenció també es van recollir dades sobre possibles factors de confusió com l’estadi puberal de cada nen, el seu índex de massa corporal i estatus socioeconòmic.


L’actigrafia és un sistema que mesura la qualitat i durada de la son mitjançant un aparell que es col·loca, com un rellotge, en el canell no dominant, poc abans d’anar a dormir i es retira poc després d’haver-se llevat. Mesura cada minut els moviments, i, a partir d’ells realitza una mesura de la durada i la qualitat de la son comparable a la que s’aconsegueix mitjançant polisomnografia.


Al final del període basal i al final de la intervenció els mestres, cecs al grup de pertinença de cada nen, determinaven el funcionament del nen durant la seva estada en l’escola, mitjançant el Conners’ Global Index-Teachers, i els pares omplien el qüestionari de somnolència diürna.


El Conners’ Global Index-Teachers és una eina que permet als mestres mesurar el comportament dels nens de 6 a 18 anys d’edat a l’escola. Explora dos aspectes del comportament: la labilitat emocional i la inquietud i impulsivitat.


Es va observar que l’allargament del temps de son nocturn en 27 minuts s’associa a una menor labilitat emocional, inquietud i impulsivitat a l’escola i a una menor somnolència diürna. D’altra banda, una reducció del temps de son nocturn en 54 minuts s’associa a un deteriorament en aquestes mesures.


La principal limitació d’aquest estudi és la seva petita mida mostral, que no permet treure conclusions fermes, però sí apuntar cap a hipòtesis que caldrà confirmar amb altres estudis en el futur. En qualsevol cas, la promoció d’un son de durada i qualitat suficients hauria de ser un objectiu de salut per a pares, educadors i professionals sanitaris.