Utilitzes les mateixes "tàctiques"
de totes les nits: l'ajudes a posar-se el pijama, es renta les dents i ... al
llit. La mare o el pare li llegeixen el conte de bona nit i li donen el petó
corresponent. Al cap d'uns minuts, el petit s'adorm i sortiu de l'habitació.
Fins ara, sempre ha funcionat molt bé. No obstant això, des de fa algun temps,
alguna cosa ha canviat. Tot d'una, ha començat a despertar a la nit i a posar-se
de peu al llit o al bressol: vol sortir amb destinació al llit dels pares. És
un cas típic de l'etapa d'entre els dos i els tres anys. Cal posar remei. Et
diem com.
El primer pas cap a l'èxit és aconseguir que
el nen s'adormi a la seva habitació, sol. El ritual de bona nit és eficaç,
perquè li fa entendre què és el que l'espera. Si el petit protesta en el moment
de la separació, sempre se li pot dir que la mare tornarà a controlar en uns
minuts. És una promesa que cal mantenir, per evitar que, en cas contrari, el
nen perdi confiança i romangui despert durant més temps, esperant que algú es
presenti. En definitiva, el nen ha d'entendre que la mare
i el pare són a prop. Si se sent segur, es relaxarà i sa dormirà abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada